Aquesta és la cinquena setmana amb la situació d’Alerta Sanitària per la pandèmia del Covid-19. Les xifres estadístiques indiquen que disminueixen el nombre de persones contagiades, i això sempre és un factor positiu, tot i això els experts epidemiòlegs adverteixen que a mesura que es comencin a relaxar les mesures de confinament es poden produir nous repunts de contagis, i assenyalen que fins que no tinguem disponible una vacuna per aquest virus, no tindrem una seguretat absoluta de poder controlar la pandèmia.
Escoltar a epidemiòlegs com Oriol Mitjà és molt enriquidor i útil i a la vegada és un bany de realitat que pot ser difícil d’encaixar.
Tot i la opinió de gran part de la comunitat científica el govern espanyol va decidir que des de dilluns s’aixeca parcialment el confinament per a les persones que no poden dur a terme teletreball des dels seus domicilis, de forma que moltes persones es veuen obligades a acudir al seu lloc de treball, sense tenir la seguretat de que la malaltia estigui controlada i sense tenir la garantia que en els seus llocs de treball es prenguin les mesures adequades de protecció.
La dictadura del capital mana, per sobre de la Salut de les persones.
Aquesta és la realitat, ens trobem en una situació d’incertesa absoluta.
No sabem com avançarà la situació, no sabem si ens contagiarem en algun moment (els que per sort no ens hem contagiat ja), moltes persones no saben quan recuperaran el seu treball, i es fa present l’afirmació de Sòcrates “Només se que no se Res”.
Aquesta incertesa derivada de la crisi sanitària ens connecta directament amb la nostra vulnerabilitat, i provoca que s’esfumi de sobte una de les necessitats més bàsiques dels éssers humans: la necessitat de seguretat. Ens fa sentir indefensos i fràgils, petits davant d’una gran amenaça invisible que posa en perill la nostra salut i les nostres vides.
El fet de viure comporta una incertesa absoluta, tot i la il·lusòria percepció generalitzada de control sobre les nostres vides. Planifiquem, prenem decisions, intentem controlar les diferents variables de l’equació del nostre dia a dia ignorant que en qualsevol moment pot sorgir un imprevist que modifiqui els nostres plans, les nostres decisions i la nostra vida completament, com estem veient amb aquesta crisi.
És per aquest motiu que hem d’aprendre a conviure amb aquesta incertesa sense que ens faci llençar la tovallola, aprendre a conviure-hi i a gestionar-la per tal de continuar endavant, per tal de Resistir i per tal de Sobreviure.
¿Com podem conviure i reduir el malestar que ens produeix la Incertesa?
- ACCEPTAR LA INCERTESA
Com he comentat, viure comporta una incertesa absoluta i el fet de pretendre voler tenir control sobre els esdeveniments i sobre els infinits factors que ens afecten pot generar moltíssima ansietat.
Acceptar que la majoria de fets que succeeixen escapen al nostre control pot ser difícil però ens ajudarà a disminuir la càrrega de responsabilitat que a vegades ens imposem.
No ho podem controlar tot i tampoc podem tenir totes les respostes. La situació actual ens obliga a dur a terme un exercici d’acceptació d’aquesta incertesa, de no saber quan podrem recuperar les nostres rutines i activitats habituals i assumir la futilitat i fragilitat de l’existència.
- PERMETRE’NS LES NOSTRES EMOCIONS
Aquesta incertesa i fragilitat humanes comporta un seguit de sentiments i emocions d’angoixa, tristesa, frustració, indefensió que són naturals i necessàries, ja que ens indiquen que sentim, que estem vius i que ens fa por, ens desespera i ens entristeix perdre allò important per a nosaltres. Hem de permetre’ns sentir aquestes emocions ja que són completament normals i ens indiquen que hi ha quelcom que no funciona be en la nostra vida.
Les emocions són un poderós motor i per molt incòmodes que puguin resultar algunes com la por, la tristesa i la ràbia hem de fer-les espai, escoltar el que ens diuen i mobilitzar-nos cap a allò que ens manca.
- ACTUAR PER RESOLDRE ALLÒ QUE ESTÀ A LES NOSTRES MANS I NO BLOQUEJAR-SE AMB ALLÒ QUE ESCAPA AL NOSTRE CONTROL
Clarificar la situació que ens preocupa, valorar què pot succeir, què és el pitjor que podria passar, què és el més probable que succeeixi i valorar si podem fer quelcom, quin marge d’acció tenim per poder dur a terme alguna cosa en aquestes hipotètiques situacions.
En cas que puguem actuar i dur a terme alguna acció ens podrem preparar i planificar i en cas que no puguem fer res, que el nostre marge d’actuació davant la situació sigui nul, és inútil preocupar-se i capficar-se.
Acceptar la manca de control sobre certs esdeveniments alleugerà la nostra càrrega i ens permetrà planificar i centrar-nos en allò que si que podrem fer, en allò que podem controlar.
Exemple: Puc quedar-me a casa i no sortir en cas que no sigui necessari (comprar aliments), en cas que no treballi en serveis essencials, i portar a terme mesures d’autoprotecció. El que no puc fer és pretendre que els altres siguin igual de responsables i segueixin les mesures necessàries (tant de bo tothom fos socialment responsable), ja que tinc poder sobre mi però no sobre la resta.
Exemple: Podem anar a comprar aliments, podem netejar-los al tornar a casa i netejar-nos nosaltres mateixos, però no podem controlar les mesures d’higiene que porta a terme el venedor o si en algun moment he pogut inhalar alguna partícula en un moment fortuït de distracció.
- CENTRAR-NOS EN EL MOMENT PRESENT, NO ANTICIPAR DE FORMA DRAMÀTICA
Molt sovint tenim tendència a anticipar les situacions que han de venir, a preocupar-nos per situacions futures. Aquestes anticipacions acostumen a ser de caràcter més negatiu i generen més angoixa i preocupació, fent que en comptes de poder gaudir mínimament del present estem patint pel futur.
És important centrar-nos en el moment present, acceptant com dèiem abans la incertesa i intentant gaudir i aprofitar les possibilitats que tenim. Acceptar el que sentim i anticipar el mínim i necessari.
És important planificar i organitzar-se, però no en detriment del present. John Lennon va dir: “La vida és allò que passa mentre estem fent plans”
- MANTINGUEM LES NOSTRES MOTIVACIONS
Tot i la crisi actual i la impossibilitat de dur a terme moltes de les activitats que ens agradaven, hem de fer el possible per poder gaudir del temps que tinguem. En aquest sentit els articles anteriors que vaig publicar anaven en aquesta línia, dur a terme activitats d’oci que estimulin la nostra ment i ens facin motivar i il·lusionar-nos:
L’ART QUE CURA: Propostes Culturals per la Quarantena
MÚSICA de l’oïda a l’Emoció: Recomanacions d’un psicòleg addicte a la Música
VIATJAR ONLINE: Explorar el món sense sortir de casa Part I
Cadascú te els seus propis recursos per distreure’s i divertir-se: veure una pel·lícula, una sèrie, llegir, cuinar, fer exercici, jugar, tocar un instrument…
- MANTINGUEM L’ESPERANÇA
L’Esperança és l’últim que es perd diu la dita, jo diria que l’esperança no s’ha de perdre mai, tot i els moments més foscos. Hem de centrar-nos en protegir-nos i cuidar-nos al màxim, evitar en la mesura del possible el catastrofisme i centrar-se en els factors més esperançadors que tenim: pensar que tenim uns professionals sanitaris que treballen heroicament cada dia per salvar-nos, que tot i la incompetència de molts dirigents polítics, tenim grans professionals de la medicina i l’epidemiologia, als quals hem d’escoltar i fer cas, que treballen per tal de posar ordre en el caos, que tenim innumerables iniciatives ciutadanes per dur a terme suport social, que en algun moment s’aconseguirà un tractament i una vacuna eficaces per poder fer front amb major efectivitat a aquest virus i que ens tenim els uns i les unes als altres, sempre, per recolzar-nos i ajudar-nos.
Com a espècie hem comés molts errors i tenim molts defectes, però sobreviurem i superarem aquesta crisi. Ho hem de fer per demostrar que podem fer les coses molt millor, per recuperar la Humanitat de l’espècie, per canviar la nostra percepció del món i de les persones, per canviar el nostre sistema productiu per tal de salvar el planeta.
Encara que el futur sigui Incert, HEM DE SOBREVIURE PER REAPRENDRE A VIURE, PER SER MÉS SOLIDARIS, MÉS SOSTENIBLES I MÉS HUMANS.
Deixa un comentari