L’article present està dedicat al fenomen psicològic més important de tots els processos que succeeixen en el nostre cervell: les emocions. Us convido a reflexionar sobre aquest procés psicològic, sobre cada una de les emocions i incloc una playlist amb cançons específiques relacionades per poder explorar i sentir plenament cadascuna de les diferents emocions que tenim.
En aquest sentit us recomano el programa divulgatiu This is Art que es va emetre a TV3, en el qual exploren obres de creadors famosos que es van inspirar en les seves emocions per crear Art, apassionant! https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/this-is-art/les-emocions/seccio/119503/
La paraula Emoció prové del llatí “emotio” nom derivat del verb “emovere” que està composat per “movere” que vol dir moure o traslladar. Aquest fet és molt significatiu ja que les emocions són un motor per als humans, són el combustible que ens mobilitza cap a allò que ens manca i que necessitem.
Les emocions són reaccions afectives que experimentem en resposta a diferents estímuls activadors que percebem. Aquestes són resultat de reaccions fisiològiques que es produeixen al nostre cervell (al sistema límbic, una xarxa neuronal distribuïda entre diferents estructures cerebrals com l’hipotàlem, l’hipocamp, l’amígdala i l’escorça orbitofrontal) i que comporten també una resposta física, cognitiva i conductual, és a dir quan sentim una emoció determinada experimentem unes sensacions físiques, uns pensaments i portem a terme certes accions determinades.
Paul Ekman va dur a terme una classificació de 6 emocions bàsiques que és la més acceptada en l’actualitat: alegria, tristesa, ràbia, fàstic, por i sorpresa. Analitzarem cadascuna d’aquestes emocions més endavant en aquest article
Les reaccions emocionals tenen una intensitat tan potent degut a la seva funció evolutiva de supervivència per a l’espècie. Quan afrontem certs estímuls que són rellevants en la nostra existència: amenaces, injustícies, frustracions, pèrdues o èxits el nostre cervell desencadena una resposta automàtica i intensa per tal que puguem reaccionar de forma ràpida i adaptativa a la situació que vivim. És per aquest motiu que les reaccions emocionals que sentim són relativament incontrolables i automàtiques, ja que estan arrelades en el nostre cervell des de l’alba de la humanitat i preparades per activar-se instantàniament en resposta a les situacions que vivim.
Les emocions son fonamentals per al nostre desenvolupament, ens indiquen allò que sentim, allò que ens importa. Allò que ens manca i ens mobilitzen. I és per això que hem de reconèixer el que sentim i per què ho sentim, escoltar les nostres emocions, validar-les, permetre’ls el seu espai i canalitzar-les de la millor manera que puguem.
Moltes persones tenen tendència a ignorar i reprimir les emocions, fins i tot a demonitzar aquelles més incòmodes i que ens produeixen més malestar com la tristesa, la ràbia i la por, i es un greu error, a més de ser impossible, ja que l’únic que s’aconsegueix així és una invalidació de quelcom que és profundament humà i necessari, augmentant els sentiments de culpabilitat per sentir i generant una gran desorientació i confusió psicològiques.
Per tant considero fonamental que prenguem consciència de les nostres emocions, les sentim i les utilitzem en el nostre benefici. Les emocions són el major motor psicològic que tenim i l’hem d’aprofitar per mobilitzar-nos i per avançar.
ALEGRIA
L’alegria, la festa, la lleugeresa i eufòria acompanyen a cantar i a ballar, a saltar i a gaudir.
Cançons com Always Look on the Bright Side of Life dels Monty Python (recordeu la brutal escena de la Vida de Bryan amb tots els condemnats a les creus cantant aquest himne a l’Optimisme?), la mítica Don’t Worry be Happy, One Love de Bob Marley, l’eufòrica Don’t Stop me Now de Queen entre moltes altres. Cançons per ballar, saltar i gaudir de l’alegria!
L’alegria és l’emoció que sentim quan aconseguim quelcom que volíem, quan sentim plaer, quan ens divertim, produint una sensació d’expansió i de lleugeresa, permetent un major benestar emocional.
Ens facilita una major activació, una actitud més oberta i positiva cap als altres i ens permet establir relacions i vincles amb una major fluïdesa.
L’alegria és una emoció que s’ha de gaudir i compartir amb els altres, aprofitar-la i potenciar-la.
TRISTESA
La Tristesa és probablement l’emoció que més ha inspirat als artistes a l’hora de crear les seves millors obres, les més impactants i desgarradores, aquelles que ens emocionen i ens ericen la pell, aquelles que ens colpegen el cor, que ens trenquen la cuirassa. Himnes universals per cantar amb orgull a la pena, al dolor i a la pèrdua.
Nothing compares to you de Sinead o’conor (la commovedora versió de Chris Cornell a la llista) és un himne al dol per la pèrdua amorosa, la sincera i colpidora balada a la tristesa de Johnny Cash I see a Darkness, Isolation de John Lennon, un cant a l’aïllament social, la fràgil i punyent Creep de Radiohead, la melancòlica Yesterday dels Beatles… Infinites cançons dedicades a la tristesa, per acompanyar-nos en la pena, per consolar-nos i per sentir que no estem sols en el nostre dolor.
La tristesa és l’emoció que sentim quan perdem quelcom important, quan perdem un ésser estimat, una relació, un treball, quan les coses no surten com ens agradaria, quan no aconseguim allò que volem.
Es una emoció que ens fa sentir vulnerables i fràgils, amb menys energia, amb un estat de desànim, amb poca motivació i amb pensaments més pessimistes i desesperançadors.
La funció de la tristesa és la de sentir la pèrdua que hem patit i mobilitzar-nos cap a allò que podem fer: buscar suport, valorar els vincles que conservem, avaluar les nostres prioritats i valors i reflexionar sobre nosaltres mateixos.
Tanmateix algunes situacions que produeixen una tristesa intensa si no són gestionades de forma adequada poden desencadenar en episodis de caràcter depressiu més greus. Per aquest motiu és necessari detectar quan la tristesa normal i adaptativa pot estar derivant en una situació emocional més complicada i greu i d’aquesta forma buscar el suport social o terapèutic necessari per poder gestionar la situació més adequadament.
És important que ens permetem sentir-nos tristos, donar espai a aquesta emoció quan apareix i a la vegada expressar-la, sense aïllar-se. És molt recomanable aprofitar la tristesa per canalitzar-la a través de mitjans artístics com la música, l’escriptura i la pintura ja que tenen un gran poder de catarsi i alliberació emocional. De fet la tristesa ha donat fruit a algunes de les millors obres d’art de la història.
RABIA
Cançons per experimentar una ràbia catàrtica, per cridar per revelar-se i incendiar el món.
La ràbia pot ser un gran motor per mobilitzar-nos cap a l’acció i moltes d’aquestes cançons seleccionades en són un reflex. Cançons protesta, crits contra el sistema, contra l’ordre establert com Bella Ciao, el Jorn dels Miserables de Llach, Resiste y Grita de Txarango, Killing in the Name de Rage Against the Machine, la fantàstica Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol de Pi de la Serra. Altres cançons tambè que expressen l’emoció de la ira per situacions personals com Rootless Tree i I Remember de Damien Rice, Say it ain’t so dels Weezer, la colpidora versió de Where did you sleep last night de Nirvana o la Gran Broma final de Nacho Vegas.
La ràbia és l’emoció que sentim en resposta a situacions d’injustícia, situacions en les quals ens podem sentir amenaçats i en moments de frustració.
Aquesta emoció produeix una reacció molt intensa que ens activa i encén per tal de mobilitzar-nos contra les injustícies percebudes, per reivindicar i defensar-nos. La ràbia pot ser un motor d’acció molt potent si es pot regular i canalitzar adequadament, impulsant-nos a dur a terme les accions necessàries per aconseguir allò que ens manca.
Tot i això a vegades es poden produir problemes de gestió de la ràbia en persones que tenen una major tendència a la impulsivitat, per aquest motiu és adequat poder detectar quan estem sentint una ira desmesurada i prevenir les conseqüències negatives que puguem dur a terme en el nostre entorn. En aquest sentit és adequat dur a terme un treball personal i terapèutic per tal de detectar quines són les situacions que desencadenen una resposta de ràbia més intensa amb conductes agressives, prendre’s un temps i espai en soledat per reduir el nivell d’activació amb estratègies de relaxació, revalorar la situació que desencadena aquesta ira desmesurada i pensar la resposta més adient per tal de no posar en risc la integritat física i psicològica dels altres i de la pròpia persona.
És important poder canalitzar la ira d’una manera que no perjudiqui a altres persones, de forma no agressiva: protestar, reivindicar contra les injustícies i defensar els nostres drets, mobilitzar-nos cap a allò que necessitem o dur a terme activitats físiques entre altres, són opcions recomanables per canalitzar la ràbia i aprofitar l’impuls que proporciona aquesta emoció.
FÀSTIC
El fàstic és una emoció que apareix com una resposta de supervivència a estímuls amenaçadors per la nostra vida i salut. Quan provem o ingerim algun aliment en mal estat, quan sentim una mala olor el nostre cos reacciona fent-nos sentir rebuig i nàusees per tal d’allunyar-nos de l’estímul que podria ser nociu per a la pròpia salut.
POR
L’angoixa, la inseguretat i la por han estat una gran font d’inspiració per als artistes. El sentiment de fragilitat i vulnerabilitat ens ha aportat grans obres d’art, grans cançons per acompanyar-nos en els moments més incerts.
Help! Dels Beatles, un crit d’ajuda de Lennon quan el pes de la fama començava a fer-se feixuc, Under Pressure de Bowie i Queen, Basket Case de Green Day un cant a l’ansietat amagat rere una alegre melodia, Lullaby dels Cure, en la qual Robert Smith cantava crípticament a les seves majors pors i la fràgil balada Por dels Pets són algunes de les cançons que millor representen aquesta emoció.
La por és l’emoció que s’activa davant de possibles amenaces contra la nostra integritat. Aquesta emoció genera una reacció fisiològica molt potent que ens prepara per tal d’afrontar els possibles perills o per fugir i ens ha servit evolutivament com a mecanisme de supervivència.
La por és normal i necessària ja que ens permet prevenir-nos i activar-nos contra les amenaces que podem patir. Tot i això a vegades la por pot sobrepassar els límits necessaris, produint una simptomatologia física molt intensa (palpitacions, sensació d’ofec, opressió) i condicionant en excés la nostra vida, com succeeix amb la gran prevalença de persones que pateixen ansietat a la població. L’excés de responsabilitats o el cúmul de diverses situacions estressants poden generar un augment de l’activació de la simptomatologia d’ansietat que a la vegada pot produir una por intensa als mateixos símptomes i a les pròpies reaccions fisiològiques. Així mateix també són molt comuns altres pors com la fòbia social, la por a emmalaltir, la claustrofòbia o d’altres problemes d’ansietat com els trastorns obsessius compulsius.
És important normalitzar i acceptar la por i l’ansietat, ja que són necessàries i normals en la nostra existència. Així mateix també és recomanable demanar ajuda professional en els moments en que sentim que aquesta simptomatologia ens sobrepassa de forma que afecta al nostre funcionament adequat.
Hem de sentir por, ja que aquesta ens prepara per sobreviure, però no podem permetre que ens redueixi el nostre espai vital i la nostra llibertat.
SORPRESA
És difícil trobar cançons que transmetin l’emoció de sorpresa, si n’hi ha una que ho faci a la perfecció és la cançó principal de Richard Strauss de la banda sonora de 2001: A Space Odyssey , a més d’aquesta alguns artistes i grups com Radiohead amb la seva colpidora No Surprises canten a aquesta emoció.
La sorpresa és la reacció emocional que sentim davant d’un estímul inesperat be sigui agradable, neutral o desagradable. És una emoció molt fugaç que apareix i dona pas ràpidament a l’emoció associada al tipus d’estímul.
La funció de l’emoció de la sorpresa és augmentar l’atenció al nou estímul i l’activació fisiològica, per tal de poder respondre adequadament.
AMOR
L’amor és el major motor del món ( o hauria de ser-ho). Aquesta barreja explosiva que es produeix en el nostre cervell quan estem enamorats ha fet que els artistes creessin algunes de les peces més boniques i motivadores de la història de la música. L’amor i el desamor són de les majors fons d’inspiració artística.
ALL WE NEED IS LOVE
L’amor és un procés psicològic afectiu complex i fascinant. Pot englobar diferents sentiments i processos psicològics com la vinculació, la intimitat, la passió, l’afinitat i el desig sexual entre d’altres, mobilitzant-nos per tal de vincular-nos a aquelles persones envers les que sentim aquests sentiments.
L’amor (amor com a concepte genèric) té un poder activador enorme, és capaç de desencadenar una reacció fisiològica enorme en el nostre cervell que produeix sentiments d’alegria i eufòria, de por i tristesa, generant una gran energia i motivació i un estat psicològic molt característic.
Més enllà de l’amor vers una parella o parelles afectives, l’amor és un procés afectiu que ens fa vincular-nos socialment entre nosaltres, amb la família, amb els amics, amb persones que admirem. L’amor és proactiu i positiu, sense coaccions, sense dinàmiques dependents ni tòxiques, l’amor representa la força més poderosa i altruista dels éssers humans
És per això que volia acabar l’article amb aquest procés emocional tan especial i potent, perquè tots necessitem estimar i ser estimats, sobretot en els moments més complicats com l’actual.
CUIDEM LES NOSTRES EMOCIONS, CUIDEM-NOS I ESTIMEM-NOS.
Deixa un comentari