El pas del temps, així com les malalties o dificultats mèdiques que es puguin patir, comporten inevitablement un declivi de les funcions físiques i psicològiques que tots experimentarem en algun moment i que ens generaran un cert grau de dependència respecte als altres, necessitant ajuda i suport en el dia a dia.

Aquesta necessitat d’ajuda i suport degut a les dificultats de salut i limitacions que es poden experimentar, implica que moltes persones en la nostra societat s’hagin de fer càrrec de la cura de familiars en situacions de dependència. Les persones cuidadores així com les persones cuidades poden ser de perfils diversos, tant fills i filles que cuiden de pares i mares, germans que cuiden un de l’altre, pares i mares que tenen cura de fills amb dependència entre d’altres. Aquest fet de ser cuidador d’un familiar amb dependència és una experiència que pot transformar significativament la nostra vida. La tasca de cura, encara que es porti a terme amb l’amor més profund, sovint pot comportar dificultats emocionals que poden ser aclaparadores. 

En aquest article, explorarem què significa ser cuidador i les complexitats emocionals associades, així com alguns consells pràctics per ajudar a lidiar de la millor forma amb aquesta situació.

Ser cuidador d’un familiar amb dependència implica assumir múltiples responsabilitats que sovint poden acabar sent desbordants. Des de l’ajuda amb les tasques diàries de cuina, neteja i higiene entre d’altres, fins a proporcionar suport emocional, el rol de la persona cuidadora és vital per al benestar del familiar. La tasca de cura pot ser tan exigent i requereix d’una dedicació tan intensa que pot arribar a comportar una simptomatologia psicològica que en psicologia es coneix com la síndrome de Burn Out del Cuidador o de Cuidador “cremat”, també anomenada com a sobrecàrrega del cuidador o cuidadora.

La principal simptomatologia d’aquesta síndrome o sobrecàrrega de les persones cuidadores és la següent:

Esgotament físic: Els cuidadors sovint experimenten una fatiga intensa a causa de la càrrega física de proporcionar cures constants, assistir en activitats quotidianes i gestionar les necessitats mèdiques de la persona a càrrec.

Esgotament emocional: Els cuidadors poden sentir-se desbordats per una quantitat  d’emocions, com ara tristesa, frustració, irritabilitat i ansietat. La connexió emocional amb la persona a qui cuiden pot conduir a un esgotament emocional significatiu.

Distanciament i Despersonalització: Moltes persones poden experimentar una disminució de l’empatia i l’adopció d’una actitud més distant cap a la persona que està sent cuidada. Els cuidadors i cuidadores poden sentir que estan perdent la seva connexió afectiva i veure’s afectats per un esgotament emocional. Així mateix les persones cuidadores sovint posen les necessitats dels altres abans que les seves pròpies, el que pot conduir a una pèrdua gradual de la seva pròpia identitat. La falta de temps per a activitats personals pot generar sentiments d’aïllament respecte les seves amistats i xarxes de suport social i produir una pèrdua de sentit de pertinença.

Afectació a la vida personal i social: El síndrome del burnout del cuidador també pot afectar el rendiment personal en altres àrees de la vida, com ara la feina i les relacions interpersonals, podent generar un  aïllament social. Les persones cuidadores poden experimentar dificultats per concentrar-se en altres responsabilitats a causa de la càrrega constant de cures.

Incertesa i Angoixa Pel Futur: La gestió constant d’incerteses relacionades amb la salut del familiar pot generar ansietat i angoixa pel futur. La por de no estar a l’alçada de les necessitats de la persona i la incertesa de com evolucionarà la seva situació poden generar un gran patiment.

És important assenyalar que el síndrome del burnout del cuidador no es desenvolupa de manera uniforme en totes les persones i pot variar en intensitat.

De quina forma podem prevenir i reduir aquesta Sobrecàrrega dels cuidadors i cuidadores?

Prioritzar l’espai personal: És important que els cuidadors i cuidadores es reservin temps per a ells mateixos. Els moments de descans i la participació en activitats que els motivin poden recarregar les seves energies i compensar, fomentant un major equilibri en la tasca de la cura.

Buscar Suport Social i Professional: Compartir les emocions i dificultats experimentades amb altres persones, ja sigui amb amics, familiars o professionals, pot alleujar la càrrega emocional. Les xarxes de suport poden oferir consells pràctics i un espai per expressar-se lliurement.

Establir Límits Saludables: Reconèixer i establir límits és essencial per evitar l’esgotament. Acceptar ajuda externa i aprendre a delegar responsabilitats poden alleujar la pressió sobre el cuidador principal.

Fomentar petits Moments Positius: Trobar moments positius en la rutina diària pot ser revitalitzant. Des de petits plaers com una passejada fins a l’establiment de rituals diaris agradables, aquests moments poden proporcionar una pausa en les tensions constants.

Cuidar la Salut Mental: La teràpia psicològica pot ser un recurs molt útil per als cuidadors. Proporciona un espai segur per explorar el malestar emocional sentit i desenvolupar estratègies per gestionar-lo de manera saludable.  Així mateix com comentàvem en punts anteriors els Grups de Suport Emocional poden ser un recurs de suport molt valuós, en el qual compartir amb persones en situacions similars aquestes dificultats i formes d’afrontament.

La cura del familiar és una tasca, que tot i comportar un desgastament físic i emocional molt intens, també té aspectes molt bonics, sensibles i valuosos afectivament. El vincle emocional amb la persona de la qual es té cura aporta una dimensió afectiva molt important, i és aquest vincle afectiu, l’amor i els moments bonics i gratificants de la relació i la cura en els que és fonamental poder focalitzar-se i anclar-se per tal de compensar el desbordament emocional que es pot experimentar i dotar de significat la cura i acompanyament del familiar. I sobretot  és essencial tenir cura d’un mateix, Autocura per tal de poder mantenir el nostre equilibri i estabilitat emocional en una situació complicada com aquesta. Tinguem cura de nosaltres i de les nostres necessitats i en conseqüència podrem ajudar millor a aquelles persones que ens necessiten. Tinguem cura els uns i les unes de les altres.