Cuidadors de persones amb dependència

Els cuidadors no professionals són aquelles persones que assumeixen la responsabilitat de cuidar d’un familiar o ésser estimat que pateix una discapacitat, malaltia crònica o dependència. Aquest rol sovint és atorgat sense cap formació prèvia i pot ser intens, exigent i desbordant, afectant profundament la salut mental del cuidador.

Què és un Cuidador No Professional?

Els cuidadors no professionals són aquelles persones que assumeixen la responsabilitat de cuidar d’un familiar o ésser estimat que pateix una discapacitat, malaltia crònica o dependència. Aquest rol sovint és atorgat sense cap formació prèvia i pot ser intens, exigent i desbordant, afectant profundament la salut mental del cuidador.

És comú que els cuidadors no professionals experimentin una sèrie de sentiments i emocions a mesura que assumeixen aquesta responsabilitat. Algunes de les emocions més comunes inclouen:

Ansietat: La preocupació constant pel benestar del familiar pot generar ansietat. Els pensaments obsessius i la por pel futur són comuns en aquest context.

Culpa i Ressentiment: Sentiments de culpa per no ser prou bons cuidadors o per sentir ressentiment cap a la persona dependent són molt freqüents. Aquestes emocions poden ser difícils de gestionar.

Solitud: Els cuidadors poden sentir-se aïllats i sols a mesura que dediquen la major part del seu temps i energia al seu familiar dependent. La falta de suport social pot agreujar aquesta sensació.

Esgotament: L’estrès crònic i la manca de temps per a l’autocura poden conduir a un esgotament físic i emocional.

Quan aquests símptomes es tornen tant intensos i desbordants que generen una afectació excessiva a la persona, es coneixen com a “Síndrome del Burn Out del Cuidador”. Aquesta síndrome es caracteritza per un estat d’esgotament físic i emocional extrem que es produeix com a resultat de les elevades demandes emocionals i pràctiques associades a la tasca de cuidar.  

TERÀPIA PSICOLÒGICA PER A CUIDADORS NO PROFESSIONALS A BADALONA I BARCELONA: CUIDAR AL CUIDADOR

És fonamental que els cuidadors no professionals reconeguin les seves pròpies necessitats i busquin ajuda quan ho necessitin.

A l’espai terapèutic acompanyem a les persones cuidadores per oferir el suport emocional necessari per tal d’afrontar la tasca de cura i el malestar emocional que comporta. Treballant les estratègies i eines necessàries per fomentar la pròpia Autocura.

Avaluació:  A teràpia, comencem amb una avaluació completa per comprendre les causes, els factors desencadenants i mantenidors del malestar emocional que presenta la persona. Aquesta comprensió és fonamental, tant per conèixer a la persona amb qui treballem com per entendre el funcionament d’aquesta simptomatologia en cada persona i enfocar el tractament de la forma més efectiva.

Fomentar l’Autocura de la pròpia persona: Trobar un equilibri entre les seves responsabilitats de cuidador i la seva pròpia vida. Buscant espais i moments per a un mateix, portant a terme activitats i recursos que permetin la desconnexió, l’activació i el benestar emocional.

Buscar Suport Social: Treballarem per poder demanar el suport necessari en la tasca de cura per tal de compartir la responsabilitat. Buscar suport professional o no professional per tal d’aconseguir una mica d’ajuda és fonamental per descarregar a la pròpia persona.

Millorar les habilitats de comunicació: Amb estratègies de comunicació Assertiva, posant límits i potenciant la comunicació més efectiva.

Tècniques per reduir l’Ansietat i la simptomatologia: Amb tècniques de relaxació i meditació fomentarem la reducció de l’activació fisiològica, potenciant una major calma i serenor.

Estratègies cognitives per tal de poder relativitzar la forma en que afrontem les situacions i aconseguir un estil de pensament més funcional, que no afegeixi ansietat i dramatisme, sinó que permeti afrontar les situacions de forma més adaptativa.

Treball emocional més profund per tal de comprendre i gestionar aquells aspectes relacionats amb el vincle i amb la història de cura que afecten d’una forma més complexa, amb més matisos en la cura del familiar.

La cura d’un familiar és una tasca que, tot i ser bonica i reconfortant en molts moments, també pot ser desbordant i esgotadora, afectant a molt nivells a la vida de les persones que ho experimenten.