Adrià Gilabert
Psicólogo
Adrià Gilabert
Psicòleg

Autoexigència i Perfeccionisme

Moltes persones que acudeixen a consulta presenten sovint trets d’elevada autoexigència i perfeccionisme que els poden generar una gran tensió i malestar en moments que es torna excessiva. Conviuen amb una part molt autoexigent i dura amb elles mateixes que pot acabar ocupant un espai desmesurat, com si fos un cap despòtic que imposa objectius i tasques inassolibles,  que contacta contínuament i fora dels horaris de feina, aquesta part pot ocupar un espai desmesurat i generar una gran tensió. 

Aquesta veu interna autoexigent i perfeccionista com analitzarem, pot tenir aspectes positius i beneficiosos, però sovint pot sobrepassar els límits saludables i generar una afectació desmesurada en les persones que l’experimenten.

L’autoexigència és la tendència d’una persona a imposar-se metes i estàndards elevats, amb la creença que mitjançant el compliment d’aquests podrà assolir una major satisfacció. D’altra banda, el perfeccionisme implica la recerca de la perfecció en aquelles accions que es porten a terme, amb pensaments i creences sobre que qualsevol error o desviació de l’excel·lència és inacceptable.

L’autoexigència i el perfeccionisme són processos i trets psicològics que, en la seva justa mesura, poden ser útils per aconseguir els objectius que les persones es plantegin, funcionant com un motor que dirigeixi i impulsi per assolir aquelles fites que es vulguin aconseguir.

Tot i que aquests trets poden estar socialment i laboralment ben valorats, quan l’autoexigència i el perfeccionisme es tornen excessius, poden generar una gran tensió i causar diversos problemes psicològics com ansietat, esgotament, baixa autoestima i malestar emocional

La constant recerca de la perfecció pot generar un cicle incontrolable d’insatisfacció, ja que els estàndards establerts són gairebé inassolibles i poden abocar a les persones a invertir un temps, dedicació i esforç desmesurats i sempre insuficients, degut a aquesta dinàmica difícil de frenar d’autoexigència.

Moltes persones que pateixen aquesta tendència, acostumen a dur a terme aquests patrons excessius d’autoexigència i perfeccionisme en entorns laborals i acadèmics, plantejant-se objectius i fites molt difícils d’assolir o que requereixen, com comentàvem, un excés de dedicació i esforç personals, però també pot succeir que aquest patró psicològic els afecti a la resta de la seva vida, com en les relacions socials o en l’oci, generant una tensió desmesurada a les persones en els diferents àmbits de la seva vida.

Quines són les causes d’aquests trets i patrons d’autoexigència i perfeccionisme?

Algunes persones desenvolupen aquests trets de personalitat i patrons de conducta degut a la base d’herència genètica que tenen. També l’observació i aprenentatge de patrons de perfeccionisme i autoexigència a nivell familiar pot condicionar en gran mesura aquesta tendència. 

A més d’aquesta base genètica que predisposa a certs patrons i trets de personalitat, no podem oblidar la influència del context social i econòmic en el qual vivim. 

El model econòmic capitalista i la societat occidental, amb les seves característiques , poden contribuir a fomentar la autoexigència i el perfeccionisme en les persones de diverses maneres: fomentant una competència constant que pot generar un sentiment de necessitat contínua de superar-se a un mateix i als altres per destacar-se en un entorn altament competitiu. El culte a l’èxit i la productivitat com a indicadors principals de realització personal fet que pot portar les persones a establir estàndards elevats per a elles mateixes, cercant la perfecció com a via per assolir aquest èxit i reconeixement social.

També els mitjans de comunicació, a través de les seves imatges i narracions, sovint reforcen ideals de perfecció i èxit. Les persones poden sentir la pressió d’apropar-se a aquests estàndards, desenvolupant així una autoexigència constant per ajustar-se a les expectatives socials.

És fonamental poder reduir la tendència excessiva a l’autoexigència i perfeccionisme en les persones que els pateixen, per tal de poder millorar la seva salut mental i gaudir d’una vida més plena i satisfactòria.

Identificar les expectatives i estàndards excessivament elevats o desmesurats  és molt important per tal de poder flexibilitzar d’una forma raonable i saludable i replantejar-se objectius i fites que siguin assolibles. Reduir aquestes expectatives i objectius pot ser un pas significatiu per sentir una menor pressió i reduir l’angoixa que comporten aquestes fites desmesurades.

Un altre factor molt important per reduir aquests patrons és treballar per acceptar la pròpia imperfecció, la possibilitat de cometre errors i de no poder ser sempre perfecte és imprescindible per una adequada salut mental. Acceptar aquesta imperfecció i la possibilitat de cometre errors sovint és difícil, però és necessari per tal de poder acceptar-se i conviure amb un mateix d’una forma saludable i d’aquesta manera créixer personalment.

Amb la teràpia psicològica treballem amb les persones per ajudar-les a identificar i reduir aquesta tendència a l’autoexigència i perfeccionisme, amb diferents recursos i estratègies de caràcter cognitiu i conductual (com la flexibilització d’estils de pensament i creences més rígides, estratègies de relaxació i meditació) i recursos més emocionals i creatius, que facilitin la flexibilització i reducció d’aquests processos psicològics, potenciant l’autocompassió i l’autocura i fomentant poder viure i gaudir amb una major llibertat i satisfacció personals.


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *