“Somos nuestra memoria, somos ese quimérico museo de formas inconstantes, ese montón de espejos rotos.”
Jorge Luis Borges
Moltes persones es senten atrapades per una xarxa de records negatius i dolorosos que els generen un gran malestar emocional. Nombrosos estudis psicològics han establert una clara relació entre l’estat d’ànim i el tipus de records que rememorem, és a dir en funció de si ens sentim més alegres o més tristos podem tenir una major propensió a recordar aquelles experiències que hem viscut de tipus més agradable o negatiu. Així mateix el tipus de records autobiogràfics ens els quals ens centrem ens poden condicionar també l’estat d’ànim.
D’aquesta forma, en estats d’ànim més melancòlics es pot produir un bucle subtil i perillós en el qual la persona es centra recurrentment en records més negatius, augmentant la seva tristesa, la qual cosa produeix que hi hagi més tendència a focalitzar-se més en aquestes vivències doloroses.
Les experiències que ens succeeixen al llarg de la nostra vida són elements que, filtrats pel prisma de la nostra forma de concebre el món i a nosaltres mateixos, acaben configurant la història de la nostra vida. Un conjunt de formes inconstants i etèries que modelem, dotem de significat i situem en un ordre cronològic influint a la resta de la nostra història.
Som éssers narradors per naturalesa, guardem i interpretem els nostres records subjectivament, construint amb ells un relat personal la trama del qual pot tenir un caire més positiu i esperançador o més fosc i dramàtic. Algunes persones es creuen subjectes passius influïts pels esdeveniments que els succeeixen, simples productes de la suma de factors atzarosos, víctimes d’un destí ineludible. Res més lluny de la realitat. Tots som poderosos creadors d’infinites realitats, autors de la nostra pròpia vida. Construïm i reconstruïm a cada instant la nostra memòria i amb ella la nostra vida. Si be no és possible canviar els fets que ens ocorren si que podem modificar la forma de concebre’ls, la manera en que ens influeixen a nosaltres mateixos i a la nostra història.
A més de narradors som també protagonistes del relat èpic de la nostra vida i podem escollir el rol que volem tenir en aquesta història: un personatge victimista i autocompassiu o una persona activa que lluita pel canvi i intenta avançar.
Tenim el poder i la llibertat de reescriure la nostra història amb una nova tinta, amb un nou gir argumental. Una història més constructiva i lluminosa a la qual el personatge principal sigui amo del seu destí, narrador i protagonista d’un gran relat per recordar.
Deixa un comentari